La Comissió de la Dignitat, entitat creada l'any 2002 per a la recuperació i repatriació dels milions de documents d'època republicana segrestats i emmagatzemats a Salamanca a partir de 1939, vol expressar la seva consternació davant els fets produïts el dia 19 de juny a la ciutat de Salamanca. Com ja hem expressat en darreres ocasions, no entenem quina mena d'aixopluc legal ni explicació lògica pot tenir la celebració d'una reunió del Patronato del Centro de la Memoria Histórica de Salamanca en relació amb la tasca de retornar a Catalunya els seus documents. Amb la Llei del Retorn a la mà (aprovada el novembre de 2005) no hi ha cap justificació possible per deixar en mans d'una nova reunió d'aquest patronat una decisió posterior o una confirmació del que mana la Llei, la qual cosa només pot donar peu a nous episodis de turbulència i controvèrsia gratuïta promogudes per grups polítics nostàlgics d'altres èpoques i que en res han mostrat una capacitat per posar-se en sintonia amb els nous temps ni amb els comportaments exiglibles als qui compartim l'esperit de la democràcia i la reparació històrica. Allargar aquest malson és simplement donar corda el seu intent de donar continuïtat a l'odi i als crims que van caracteritzar el franquisme.

Dir, com ho ha fet el ministre Molina, que s'hauran de mirar els documents "un per un", és una afirmació inacceptable i una mostra de desconcideració als tècnics catalans que han fet l'inventari en una operació en què el seu ministeri  no els va donar la més mínima facilitat. És des de l'octubre del 2006 que el ministeri hauria d'haver apuntat les qüestions que hi trobava. Si hagués estat així, avui estarien aclarits i els documents retornats. Aquestes afirmacions no fan altra cosa que intentar justificar que no ha fet res.

El que esperem i exigim, perquè estem parlant del compliment d'una Llei, és que a partir de la propera reunió de la Comissió Ministeri -Generalitat s'engegui el procés, que sigui eficient i ràpid Que finalment els tècnics de la Generalitat tinguin accés d'una vegada als fons de l'arxiu on puguin acabar de localitzar documents que encara es desconeguin com ara el fons de la biblioteca de Rovira i Virgili, i es faci sense perdre temps el retorn progressiu del documents a Catalunya, per tal que la Generalitat els pugui  restituir als legítims propietaris.

Secretariat. Comissió de la Dignitat. Barcelona i València. 20 de junt 2008, 13.30 hores. Contacte:  625370661.

Publicat per Vicenç Navarro

Publicat en El País, edició Catalunya, 29 d’abril de 2008.

La Badía de Montserrat està mostrant aquets dies una exposició de la Guerra Civil espanyola que conté una narrativa, presentada en forma de cites de personatges participants i/o observadors d’aquell conflicte, que reprodueix una interpretació històrica amplament promoguda per cercles de l’església catalana i grups socials i polítics afins a aquesta institució. Segons ella, aquella fou una guerra entre dos parts, igualment responsables d’aquell event històric, que guiats per ideologies i principis "tan nocius com els gasos venenosos" realitzaren "salvatjades", terme utilitzat per a definir horribles violacions dels drets humans.

Publicat per Vicenç Navarro

Publicat en El País, 1 de Maig de 2008.

Una característica de molts països desenvolupats ha estat el creixement de les seves desigualtats socials a causa de polítiques que han diluït la cohesió social que va caracteritzar la majoria de països europeus i EEUU al llarg del període que va seguir la Segona Guerra Mundial, quan el keynesianisme i les polítiques redistributives centraven les polítiques econòmiques i fiscals. Fins i tot el President Republicà Richard Nixon d’EEUU va dir el seu dia: "tots som keynesians".

Ara, tot establint un paral•lelisme similar, gran part dels dirigents de governs de ambdues bandes de d’atlàntic podria dir que "tots som liberals", perquè la situació va canviar a partir dels anys vuitanta amb l’arribada del Republicà R. Reagan a la presidència dels EEUU i del govern conservador de la Gran Bretanya liderat per M. Thatcher. L’oblit de les polítiques redistributives, del keynesianisme i de d’intervencionisme públic ha tingut com a conseqüència un enorme increment de les desigualtats socials que han arribat a la seva major expressió els EEUU. Tals desigualtats apareixen a totes les dimensions de la societat incloent la qualitat de vida dels seus ciutadans. Una persona pertanyent al cinc per cent del nivell de renda superior en EEUU viu vint anys més que una persona pertanyent al 5% de renda inferior (un treballador no qualificat amb més de cinc anys a l’atur). A la Unió Europea dels Quinze (UE-15) la diferència es de set anys i a Espanya de deu anys, un dels diferencials més alts de la UE-15.

 Salvador López Arnal

Extret de Rebelion text original en castellà.

Com ès sabut, a Catalunya governa una coal·lició de partits formada pel PSC (PSOE), ERC, ICV i EUiA. Es presenten, es presentaren, davant la ciutadanía a les darreres eleccions abanderant la formació d’un govern nacionalista i d’esquerres, que pretenía superar la fase insistentment identitaria, reconegueren, del primer govern tripartit. 

Molts ciutadans i ciutadanes, qui signa entre d’altres, va votar a partits que formen part del govern per què, asseguraren i insistiren, aquesta vegada anaven de devó, es tractava de generar un gir social de 180 graus en la trajectoria política del govern català. El tema social havía d’estar al lloc de comandament, es va dir i es va repetir.

La conselleria d’educació de l’actual govern està a les mans del PSC. Va estar abans, al primer govern, menys els últims messos, a les mans d’ERC, i durant dues dècades ha estat a les mans de CDC i Unió Democràtica, especialment a les mans d’UDC, llarga etapa en què l’escola privada concertada fou tractada amb l’ampla generositat que caracteriza als governs de centre dreta en aquests i d’altres àmbits afins.

El conseller d’Educació es el senyor Maragall, germà de l’anterior president de la Generalitat. La carrera política del conseller ha estat, si no vaig equivocat, interna al Partit, situànt-se i protegin-se molt bè a les lluites de les diverses tendències, i centrada bàsicament en assumptes de gestió municipal, especialment durant l'época en què el seu germà fou batlle de Barcelona. No se l`hi coneixen (no conec almenys) interessos, preocupacions ni publicacions a l’àmbit de l’ensenyament, però la quota entre els partits del govern, la distribució de poder i, segurament, el desig de tocar mès poder alçaren al senyor Maragall a la conselleria d’Educació.

931 páginas + CD
17 x 24 cm.

Extret de Kaos en la Red

Una norantena de persones han escoltat els diversos manifestos de solidaritat que han conclòs amb l'encesa d'una bandera espanyola gegant que ha estat presenciada per centenars de persones que passaven pels voltants.

Cremada d'una bandera espanyola gegant a la concentració de solidaritat amb en Franki (UB)

En el marc de les nombroses mostres de solidaritat que s'estan realitzant arreu dels Països Catalans, aquest migdia el suport a en Franki s'ha fet palès a la UB.

Una norantena de persones han escoltat els diversos manifestos de solidaritat que han conclòs amb l'encesa d'una bandera espanyola gegant que ha estat presenciada per centenars de persones que passaven pels voltants.

Des de la Facultat de Geografia i Història us convidem a extendre i a incrementar les mostres de solidaritat amb en Franki arreu del país, fins aconseguir la seva sortida de presó.

DEFENSAR LA TERRA NO ÉS CAP DELICTE,
LLIBERTAT FRANKI DE TERRASSA!

Comunicat de la Associació de Terrassa per la Tercera República  - Extret de Kaos en la Red

Avui, en Franki som tots i totes per que demà ho podem ser qualsevol. Volem en Franki a casa!!! 
 
Primer van agafar els comunistes,
jo no vaig dir res perquè no era comunista
Desprès es van endur els jueus,
jo no vaig dir res perquè no era jueu
Desprès van venir a buscar els obrers
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Mes tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar

L’empresonament d’en Franki ens posa d’actualitat, novament, aquest famós poema i ens ha de fer veure clar que qualsevol reivindicació que surti dels marges que considerin raonable des d’alguna de les institucions repressives de l’estat, ens pot dur a conseqüències similars.

Volem denunciar aquesta actuació policial i judicial que suposa un pas més en la criminalització dels moviments socials, polítics i sindicals que qüestionen l’ordre establert

- Quan un jutge ex militar condemna a dos anys i set mesos de presó a un jove a qui acusa de “ofensas a la bandera”, malgrat no haver quedat demostrada en el judici la seva participació en el fet.
- Quan la bandera suposadament ofesa es la que simbolitza la continuació de la dictadura feixista de Franco en la actual monarquia.
- Quan la dreta aplaudeix la condemna i demana més.
- Quan  els mossos d’esquadra es salten la legalitat i detenen en Franki sense que hi hagi un preavis als seus advocats.
- Quan l’ajuntament impulsa la denuncia i, després, es renta la consciència demanant l’indult
- Quan el tripartit calla davant la injustícia.
- Quan el govern “progressista” de Madrid nega l’indult sol•licitat.
- Quan un drap, sigui quin sigui el seu color, es mes important que dos anys i set mesos de la vida d’una persona.....

No podem dir que estem en democràcia.!!
La lluita ha de continuar, cadascú en el seu camp i tothom per la llibertat d’en Franki.

Avui, en Franki som tots i totes per que demà ho podem ser qualsevol.

Volem en Franki a casa!!!

Extret de la pàgina web de la Cordinadora de la memòria Històrica 

El passat 30 de maig del 2008 es va inaugura a San Francisco, California, el monument als lluitadors i lluitadores internacionalistes de la “Brigada Lincoln”.