Més de 2.000 conductors d'autobús de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), estan en vaga des de novembre, per a reclamar dos dies descans a la setmana. Una pancarta de la manifestació dels conductors de TMB expressava perfectament la situació dels treballadors: “una empresa que té tecnologia del segle XXI, segueix descansant com en el segle XIX”.

5 dies de descans al mes, 6 dies de treball a la setmana…
Els conductors treballen 6 dies a la setmana, començant i acabant la jornada laboral en llocs diferents de la ciutat, tots els conductors suplents coneixen el seu horari i la línia en la qual han de conduir amb un dia d'antelació. El col·lectiu de conductors solament té 5 dies de descans al mes. Treballen 1690 hores efectives, 83 hores de presència mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de treball en festes oficials, temps partit, etc. En definitiva, treballen 251 dies a l'any quan la mitjana del sector és de 220 dies a l'any.

 El tràfic, la rutina i l'excessiva jornada laboral passen factura als conductors d'autobús de Barcelona. No poden conciliar la vida laboral i familiar, i per a això han d'acollir-se a la reducció de jornada o agafar algun dels seus dies de permís no retribuït per a poder veure a la seva família. Denuncien que la falta de descans i la inestabilitat horària genera molta tensió i incertesa que es tradueix en depressió, ansietat, etc. I que cada vegada reben més agressions (35 en el 2006 i 32 en el 2007), fruit de la perduda de respecte a la figura del conductor per part d'alguns usuaris.

A aquests problemes se suma la pressió que l'empresa exerceix contra els treballadors, que fins i tot va dur que al març de 2004 un conductor de TMB (Pablo Díez Cuesta) se suïcidés després de ser acomiadat acusat injustament de robar un bitllet de bus valorat en 1,10 euros, quan duia gairebé 17 anys treballant en TMB i tenia un expedient absolutament net. La plantilla va anar a la vaga i es va manifestar indignada…

La indignació esclata.
La situació s'ha anat acumulant fins que ha esclatat. Al principi la mobilització va ser convocada en solitari pels sindicats ACTUB i CGT, però davant l'èxit de la vaga i manifestació del passat 21 de novembre, i el seguiment massiu de les jornades de vaga a la fi de desembre, que la resta de sindicats (UGT, CCOO i SIT) han realitzat diferents comunicats per a sumar-se a la lluita pels dos dies de descans setmanal. Després de la nul·la voluntat d'arribar a un acord per part de TMB en les diferents reunions entre empresa i sindicats, CGT i ACTUB mantenen la convocatòria de vaga per als pròxims 2, 3 i 4 de gener.

TMB i l'Ajuntament de Barcelona.
TMB és una empresa dirigida per l'Ajuntament de Barcelona. L'ajuntament està governat per grups municipals que es defineixen “d'Esquerres”, i que ressalten per desenvolupar el seu projecte de Barcelona per als rics, venent el patrimoni municipal i aprovant obres especulatives que entren en conflicte amb els veïns (Ca Ricard, Forum, Collserola, Bon Pastor, Barceloneta…).

A ells els preocupen molt poc les condicions de vida dels treballadors i les classes populars de Barcelona. Tant l'alcalde Jordi Hereu del PSC, com els seus aliats de ICV,dirigits per la ecosocialista Inma Mayol (que va ser condemnada per vulnerar el dret de vaga dels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona que ella mateixa presideix), no volen que els conductors tinguin 2 dies de descans setmanal, però si pugen el 4'35% els preus del transport públic.

Per un transport públic de qualitat.
La gestió de TMB per part de l'ajuntament de Barcelona aquesta clara: la mercantilizació del transport públic, que es regeix per la llei del màxim benefici i no per la qualitat del servei, reduint la qualitat del transport públic, al pujar el seu preu i precaritzar les condicions laborals dels seus treballadors. A la majoria dels ciutadans de Barcelona ens interessa el desenvolupament d'un transport públic de qualitat, per això hem de solidaritzar-nos amb els conductors de TMB en la seva lluita, perquè també és la nostra.