Ja tenim llei, una de les més injustes lleis de la història d'Espanya acaba d'aprovar-se entre aplaudiments i llàgrimes d'uns quants que estaven allí per a això, per a la foto. Zapatero no estava en les Corts, es va rentar les mans com Pilatos, no sabem si perquè l'Església i el PP no l'acusin d'humanitat cap als quals ells van assassinar impunement.

Zapatero no estava allà, ell tan prompte a comparèixer davant Les Corts al mínim crit del PP, no va voler venir, potser s'avergonyís de la seva llei, la qual va prometre i la qual converteix en Llei de Punt Final, potser temi que el seu avi, afusellat com republicà, li digui, però quin fàstic de llei!, a causa d'ella la meva condemna durarà per a sempre, em van afusellar i bén afusellat estic, gràcies a tu els judicis sumarísims, les condemnes injustes, es perpetuarán.

Si, ens roben la memòria, però no es tracta de la nostra memòria personal, ni tan sols de la memòria per una banda del país, dels republicans, dels assassinats, dels seus descendents, no, es tracta d'acabar esborrant la memòria d'un país imaginari que es diu Espanya.

Durant 40 anys se'ns va repetir mil mentides, des dels púlpits, l'Església ens obligava a resar per uns gloriosos caiguts en una contesa que no havia tingut lloc, ja que ningú parlava d'ella, no podíem saber el que havia passat, el perquè havia famílies senceres desaparegudes, on estaven els nostres parents, a quin país, en quina fossa eren, en quin forn crematori s'havien consumit, no es podia parlar, avui es pot però no es deu, cal oblidar, oblidar el nom dels assassins, si no és per a glorificar-los i beatificar-los. Cal organitzar l'amnèsia, com va fer la transició, aquesta llei no és més que la seva prolongació.

Existeix un gran perill, un perill per a tot aquest país i els seus habitants, la pèrdua de la memòria és un símptoma de vellesa, així comença la demència i així podem acabar tots a força de negar les realitats.

Aquest país és un país imaginari, gairebé de ciència ficció, es diu europeu, però les lleis d'Europa no s'apliquen, a Europa quan es comet un crim es busca el culpable, el cos de la víctima és enterrat amb decència, aquí no, milers de ciutadans d'aquesta país estan en fosses i cunetes, els seus cossos no han de ser desenterrats, si algú vol fer-lo ha de demanar permís i dur el seu bec i la seva pala que ha comprat amb els seus diners, tanmateix qualsevol feixista pot impedir la recerca dels assassinats, l'Església pot impedir que reposin en el cementiri, ja que van ser afusellats per ser republicans no mereixen una llosa, així era abans de la llei, així segueix sent.

Tampoc es pot nomenar als assassins, si algú s'atreveix a dir qui va assassinar als seus familiars corre el perill d'acabar en la presó, els criminals no, per descomptat. Estrany país on es legifera perquè els crims quedin en la impunitat, per a protegir als assassins i no a les víctimes.

Els judicis no han estat anul·lats, se'ns diu que s'obre una possibilitat que els particulars puguin demanar una anul·lació de les sentència dels seus parents, altra burla sagnant, els particulars han de presentar les proves de la innocència dels encausats, de la innocència dels quals van ser condemnats per rebels al defensar el règim legal del seu país, i condemnats pels mateixos que van provocar una guerra civil per a acabar amb la República.

No, ni jo ni els meus fills anirem a demanar que ens donin un paper on digui que el meu sogre era innocent, el seu nom figura en la Fossa d'Oviedo, amb 1.600 companys afusellats, aquest és el seu tìtol de glòria, i el nostre.

Es va exterminar a categories senceres de població, mestres, soldats de la República, càrrecs republicans, alcaldes, regidors, dones i nens, per famílies senceres, a causa de la seva ideologia, al seu defensa dels valors democràtics, va ser el que es diu un genocidi, el genocidi republicà, fins a avui és un genocidi legal.

Existeixen lleis contra els genocidis, que a Europa s'apliquen, aquestes lleis no existeixen per a nosaltres. Les lleis que condemnen als quals neguen els genocidis, els negacionistes, els quals fan apologia del feixisme, aquí no s'apliquen, la mentida històrica és lloada i recompensada en ràdios, esglésies i editorials. La memòria desapareix, es desfà en somni senils.

En el camp de exterminació on van morir milers d'espanyols, Zapatero es presenta per a honrar-los amb la bandera que va causar el seu extermini, no va haver protestes, la memòria robada, la senilitat que l'engany introdueix en les nostres ments, contínua. El ministre que fa desfilar un defensor del feixisme d'Hitler i un alliberador republicà de Paris, segueix el mateix camí, esborrar la memòria, introduir-nos en un món imaginari on els vençuts acabin perdent la seva identitat.

En Elna, poble de Catalunya Nord, l'alcalde comunista, fill d'espanyols, ha recuperat la maternitat de Elna, edifici que va albergar durant l'exili algunes de les dones embarassades recloses en el camp de Argeles, on també van morir milers d'espanyols, sols, abandonats enfront del mar, doncs bé als quals van a visitar la maternitat, republicans en la seva majoria, se'ls rep amb una foto de la Reina, els descendents dels quals van sofrir per culpa de Franco no protesten davant l'homenatge rendit a una familial hereva del feixisme, la identitat desapareix, així tot és possible, fins a l'aprovació d'una llei que legitimitza les condemnes d'innocents.

Jo vaig ser una de les quals va escriure a la comissió que tan dignament presidia la Senyora de la Vega, la mateixa que nega ara haver promès l'anul·lació de la condemna de Companys, demanant la doble nacionalitat, francesa i espanyola per a la meva, els meus fills i els meus néts, com deia en la meva respectuosa petició, els meus fills van néixer francesos per culpa de la dictadura, els seus pares van haver d'acollir-se a la nacionalitat francesa per no ser apàtrides, l'espanyola se'ns va negar, no són espanyols va dir Serrà Suñer, condemnant així a mort a milers dels seus compatriotes, jo ho desitjava com un reconeixement al que els refugiats lluitem per a arribar a la democràcia en el país que vam perdre, se'ns ha negat, es parla d'una reposició de la nacionalitat espanyola, no és això el que demanàvem.

Els meus fills continuaran sent francesos, en el qual avui és el seu país són ciutadans d'una repùblica, a Espanya serien súbdits d'un rei, hereu del feixisme. En el seu país s'honra en les escoles a un resistent comunista, Guy Moquet mort als 17 anys, afusellat per haver lluitat contra el feixisme, i això a petició del president d'una repùblica de dretes, a Espanya el cap del govern socialista fa callar als quals van resistir al feixisme amb una llei que vulnera els drets humans.

Els meus fills i jo tornarem a ser espanyols, sense abandonar la nacionalitat francesa, a la qual vam haver d'acollir-nos per necessitat, quan obtinguem una Republica que garanteixi la justícia i el benestar per a tots, serà la tercera, la nostra.

Els signes del franquisme seran retirats, diu la llei, però no tots, l'Església pot conservar-los, i això a petició dels catalans de CIU que han oblidat el que el seu país va sofrir a causa del nacional-catolicisme, que obliden que l'Església crida histèrica contra tota vel.leitat de llibertat a Catalunya, són ells els guardians de la unitat Espanyola que els va servir de pretext per a organitzar l'Imperi cap a Déu. Quan vegem els símbols feixistes en Iglesias i centres religiosos, donarem les gràcies als catalans de CIU.

Nosaltres somiàvem amb una llei que anul·lés les sentències assassines, que legislés que l'estat havia de buscar els cossos dels assassinats, donar-los sepultura i honrar-los com el que van anar, herois i mates d'una espantosa carnisseria preparada pel feixisme i l'Església, àvids de conservar poder i riqueses que creien amenaçats.

Volíem que es fes recopilació de tots els noms, que es conservessin preciosament amb la seva història i les seves fotografies, en un museu del record, un museu de la memòria, on les famílies podrien venir a trobar als seus, els quals no tinguessin a ningú vindrien per a aprendre el que va passar, del que va ser capaç el feixisme, i això és necessari per a tots, el ventre de la bèstia és fecund, el feixisme mou la cua als peus dels seus amos capitalistes, esperant el moment que creguin necessari soltar-se i abordar contra el poble, per a seguir conservant els seus privilegis. Perquè això no passi és millor no oblidar del que són capaços, potser sigui aquest un dels motius que es vulgui esborrar la nostra memòria, que perdent-nos en la senilitat oblidem el perill que aquests desalmats representen.

És inútil seguir escrivint, els nostres desitjos no els arribarem a més que quan portem amb la nostra lluita una República que ens retorni la nostra identitat i la dels nostres desapareguts, entretant demano a totes les associacions que no es deixin seduir per medalles i subvencions i que ens dirigim tots als tribunals de drets humans per a denunciar el que succeïx a Espanya, una situació que ja ha durat massa.

A per la tercera!

MILAGROS RIERA