VIII Jornades Estatals en Defensa del Ferrocarril Barcelona, 2 i 3 de novembre de 2007.
Saló d'Actes de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya Via Laietana, 16.

El canvi climàtic ocupa ja un lloc destacat en l'agenda política. L'informi Stern, el documental "Una veritat incòmoda", els informes del IPCC... han dut l'assumpte als cims de primers ministres de la UE (8-9 febrer 2007), la pròpia ONU (23-24 setembre 2007) i altres fòrums internacionals com Davos. En Espanya, el Govern General d'Estat també ha inclòs el tema de manera prioritària en la seva agenda, de la mateixa forma que ho estan fent moltes Comunitats Autònomes i Corporacions Locals.

El transport, l'accessibilitat i la mobilitat sostenible juguen un paper crucial en els compromisos per reduir les emissions de CO2 de tal forma que ens aproximem a un desenvolupament econòmic en harmonia amb un medioambient que avui està seriosament amenaçat per les males pràctiques de l'espècie humana. La dolenta qualitat de l'aire en les nostres ciutats i les imparables emissions de gasos d'efecte hivernacle són un clar exemple d'això.

En aquest context el tren es converteix en aliat i element clau en aquesta aposta per un progrés sostenible i per aconseguir una societat més justa. En entorns urbans, metropolitans i en relacions regionals, les proximitats al costat del metre i el tramvia s'impregnen cada vegada més del potencial que abans s'apuntava, amb uns registres d'emissions i de despesa energètica per persona transportada que estan entre 20 i 50 vegades per sota de les de l'automòbil.

El succeït amb les proximitats de Barcelona mostra el fracàs d'una aposta exclusiva pel model "tot AVE". En transport de mercaderies la situació a Espanya mai havia estat tan crítica com ara. Mai el ferrocarril havia arribat a tan baixes quotes de mercat, a pesar que tot el món parla de la manera ferroviària i del seu gran potencial per a invertir les tendències insostenibles. De moment, els efectes de la Llei del Sector Ferroviari no han donat els fruits que els seus promotors i legisladors anunciaven.

En aquestes jornades que celebrem a Barcelona anem a transmetre la necessitat d'apostar de manera inequívoca pel transport sostenible, pel ferrocarril que al costat de les altres maneres de transport públic i la mobilitat dolça (desplaçaments a peu i amb bicicleta) han de constituir-se com formes fonamentals de desenvolupament i de la cohesió social de la nostra societat.

Així mateix convé recordar aquests dies els tants que s'apunten a reivindicar el ferrocarril, la dada dels varis milers de quilòmetres que es van tancar al servei en la dècada de 1980. L'aposta per la carretera d'avans apareix avui com un greu error ja que ha impedit invertir les tendències. En Catalunya, els tancaments ferroviaris a Girona i Tarragona són clars exemples. La Coordinadora Estatal en Defensa del Ferrocarril Públic és una xarxa de plataformes ciutadanes esteses per tot el territori espanyol que promouen el transport basat en el ferrocarril, al costat de la marxa a peu i els desplaçaments amb bicicleta. En el passat va convocar dos grans manifestacions reivindicatives (Zaragoza i Madrid) per a denunciar les irresponsables polítiques de construcció faraónica d'infraestructures i de privatització dels serveis públics essencials, com és el cas del tren.