Intervenció de Pepita León i Milagros Riera

 Barcelona, 25 de novembre de 2006

Estem aquí per a commemorar el 75 aniversari del 14 d'abril de 1931. També és el 70 aniversari del 17-18 de juliol 1936, data del cop militar d'un grup de generals feixistes i revels cap a la república a la qual havien jurat fidelitat, donats suport pel feixisme internacional, pels terratinents i per l'Església. El poble espanyol, impetuos e indomable, com ho va demostrar amb la seva lluita en la guerra d'alliberament nacional contra els exèrcits invasors de Napoleó, no es va deixar acobardar per aquest grup de traïdors i empunyant les armes va fer fracassar el cop en gairebé tota Espanya. Les democràcies occidentals van refusar veure en la tragèdia espanyola el principi de la segona guerra mundial, creant el Comitè de no intervenció, deixant a la jove repùblica en mans del feixisme internacional, que ens va privar d'enviar homes i material en grans quantitats, el que va fer d'Espanya un terreny d'entrenament per als nazis i així preparar les seves guerres futures. Això va ser reconegut per Goering durant el procés de Nuremberg.

 Aquestes van ser les seves paraules. “Amb el permís del Furher vaig enviar allá (a Espanya) gran part de la meva flota de transports, així com gran quantitat d'avions de caça, bombarders i canons anti-aeris. Així vaig poder comprovar sobre el terreny que el nostre material estava preparat per a la tasca que li esperava. Perquè els soldats poguessin adquirir una experiència real.
Em vaig preocupar que s'establís entre els dos països un continu intercanvi de tropes fresques i poguessin així adquirir una experiència de lluita”. Dit tot l'anterior  i considerant l'abandó que es trobava la II República, el 18 de setembre de 1936 van ser creades les Brigades Internacionals, aquells homes i dones que es van aixecar abans de l'alba.

M'enrecordo dels versos de Rafael Alberti… "Veniu des de molt lluny…més aquesta llunyania, Què és per a la nostra sang, que cants sense fronteres?"

Prop de 40.000 voluntaris de 50 nacionalitats es van presentar a Espanya, per a ajudar-nos en la nostra lluita que era la lluita de tots.

Aquest va ser el jurament dels brigadistes.
“Els meus enemics són els mateixos que els del poble espanyol: els feixistes…sóc un treballador, un obrer, un camperol que prefereix morir en peus que viure de genolls. Estic aquí perquè sóc voluntari i donaria si fos necessari fins a l'última gota de la meva sang per a salvar les llibertats d'Espanya i del món”

El comitè d'ajuda internacional al poble espanyol tenia la seva seu a Paris, 1 Citi Paradis. AL principi d'octubre 1936 nombrosos anti-feixistes de tots els països, van venir A Espanya per a batre's al costat del poble espanyol. Van enviar una delegació al govern de la República, per a demanar l'autorització i els mitjans d'organitzar-se. La delegació estava composta de: Luigi GALL (Italià), Estefan  WISNIEWISKI (Polonès) i Pierre REBIERE (Frances).
El ministre Martínez Barri els va rebre i els va preguntar: ”Que condicions volen vostès participar en la nostra lluita?" Heus aquí la seva resposta “No desitgem mes que una cosa: Que les Brigades Internacionals siguin considerades com unitats únicament depenents del Govern i de l'autoritat militar; que siguin utilitzades com tropes de xoc sempre que sigui necessari.”

Va anar amb aquest esperit que es van crear les Brigades Internacionals la formació de les quals va ser aprovada el 22 d'octubre de 1936 pel govern Republicà espanyol. El merit dels dirigents espanyols e internacionals va ser el de donar suport l'impuls popular, ordenar-lo i coordinar-lo. Aquesta experiència va ser única en la història del món. Venien de tots els països, sense preocupar-se de la raça, de la llengua, de colors de pell, de nacionalitats, oblidant les seves concepcions polítiques o filosòfiques, els internacionals marxaven amb la mateixa consigna, la dels espanyols: ”NO PASSARÀN”
Era un exemple d'unió. Les brigades Internacionals van participar en importants victòries, però van conèixer també terribles derrotes. Per a molts estava cada vegada mes clar que la guerra d'Espanya era un preludi a la guerra que s'aveïnava, Manuel Azaña, president de la república ho diu d'una manera molt expressiva. En els cims del Guadarrama, és Paris que defensem, defensant Madrid.” Tenia raó! Els pànzers de Hitler que van assaltar la terra d'Espanya, els trobarem al maig de 1940 envaint França.

El comitè de no intervenció, còmplice dels feixistes va exigir del govern republicà la retirada de les Brigades Internacionals. El poble amb gratitud i gran pena els va veure partir…

”Banderes d'Espanya saludar a aquests herois, inclinar-vos davant d'aquests màrtirs, Mares, dones! Quan les ferides de la guerra estiguin cicatritzades, quan els records dels dies dolorosos i sagnants siguin substituïts per un present de llibertat, de pau i de bé estar, quan els rancors s'atenuïn, Parlar als vostres fills, parleu-los dels homes de les Brigades Internacionals.” Frase de la Pasionaria.

 Els brigadistes van partir “oficialment”…però no tots…milers d'ells dormen per a sempre en la terra espanyola. Per exemple, els francesos van venir més de 10.000, i més de 3.000 van donar la seva vida en la nostra terra. Nombrosos es van quedar per a continuar la lluita amb nosaltres, van unir la seva sort als espanyols que van haver de buscar refugi a França. El que va anar la gran tragèdia de la retirada. La III republica francesa va acollir aquests combatents que havien defensat el règim legal d'Espanya ficant-los en camps de concentració entre filats. Solament els brigadistes francesos van poder regressar a les seves cases.

En el camp de Vernet acabo gran part de la elite dels anti-feixistes europeus, anarquistes, comunistes, socialistes, i també l'estat major de les Brigades Internacionals. Aquest elenc de militants anti-feixistes ha fet del Vernet un lloc excepcional de la resistència francesa i europea.
El Vernet va servir de reserva de quadres que van alimentar gràcies a les evasions la resistència europea. Els antics detinguts del Vernet van dirigir grups de resistents i maquis en països ocupats pels nazis i els seus aliats. El mateix es pot dir del camp de Gurs.

El 22 d'abril de 1939 –la premsa publica el decret de Franco, segons el qual tots els oponents al règim, han de ser jutjats com culpables i condemnats. Els crims havien començat en 1936 i seguiran fins a la mort del tirà. Ja gairebé en l'agonia el dictador va tenir àdhuc temps d'ordenar l'assassinat de 5 lluitadors *antifeixistes.

Vull acabar amb un vibrant homenatge a tots els brigadists, a tots els antics combatents de la repùblica. Vull dir-los que els volem, que no els oblidem, i que la millor manera d'expressar-los el nostre agraïment és seguir lluitant per a la recuperació de la memòria històrica, que la transició ens va robar i que àdhuc avui dia trobem tantes dificultats per a poder treure-la a llum i acabar amb les tenebres a les quals el feixisme ens ha condemnat durant tants anys. Estem en l'any 2006, en aquest any el Consell i el Parlament Europeu han adoptat resolucions condemnant al franquisme i demanant que desaparegui d'una vegada. El govern espanyol segueix confonent els botxins i les mates. No vam lluitar solament per la recuperació de la memòria, sinó també perquè d'una vegada es faci justícia als Republicans.

VIASCA LA II SEGONA REPUBLICA...
LLUITEM PER LA III