BARCELONA, 19 Set. (EUROPAPRESS)
Un grup d'intel·lectuals espanyols va exigir avui --durant la presentació del manifest 'Un compromís ètic inajornable. La llei de la Memòria Democràtica' a Barcelona-- que la Llei de la Memòria Històrica que prepara el govern del PSOE faci una condemna "formal" de la dictadura alhora que declari nuls els judicis i sentències franquistes per "il·legítims i il·legals".

Els promotors del manifest consideren "clarament insuficient" el projecte de llei que el Govern va presentar en 2006. El manifest, que conta amb l'adhesió de 600 persones i entitats estatals, va ser presentat avui pel jurista i ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, el cineasta Pere Portabella, l'escriptora Rosa Regàs, el Magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, el catedràtic d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona Borja de Riquer, entre altres catedràtics, historiadors, juristes, magistrats, advocats, artistes, religiosos i professionals de diversos àmbits.
El manifest considera que les víctimes que van sofrir la repressió de la dictadura "ja no poden esperar més". Els signants asseguren que si en els pròxims mesos no es reactiva la tramitació de la llei de Memòria Històrica, consideraran que el Govern i grups parlamentaris "no hauran volgut tancar les ferides encara obertes entre els espanyols". La declaració exigeix la "condemna formal" de la dictadura franquista, considerar "il·legitimes i il·legals" les resolucions i sentències del "aparell repressor franquista", la "nul·litat de ple dret" de les citades sentències i la localització dels represaliats desapareguts, la conservació i millora de l'accessibilitat en els arxius històrics a més de l'eliminació de la simbologia franquista de les vies i edificis públics.
El manifest, que va ser lliurat a tots els grups polítics del Congrés i al president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, afirma que "ja no pot haver més dilacions". "Només el compliment d'aquestes mínimes exigències serà el signe que el Govern i els partits amb representació parlamentària tenen una autèntica voluntat de respondre a compromisos concrets i reparar el deute històric de la democràcia amb els quals amb més esforç i amb més sacrifici van contribuir a restaurar-la", conclou el document.

PASSAR PÀGINA, NO "ARRENCAR-LA".

Fins a la data de la presentació del manifest els promotors ja havien rebut unes 600 signatures de suport de persones i entitats de totes les comunitats de l'Estat. Durant la presentació, que els promotors del manifest van mostrar la seva satisfacció pel suport rebut, l'ex fiscal anticorrupció de l'Estat, Carlos Jiménez Villarejo, va demanar als diputats del Congrés que la llei "no només honri a qui van sofrir la Guerra Civil, sinó als quals van ser vençuts". Jiménez Villarejo va reclamar la nul·litat de les resolucions judicials franquistes perquè "no eren sentències, eren decisions presidides per la venjança" que responien a "mandats il·legítims del tirà". Va demanar el reconeixement dels "lluitadors" del bàndol republicà com elements de "resistència al feixisme i llavor de la llibertat". A més, el jurista va reclamar que es "deixi d'invocar a la seguretat jurídica" per a rebaixar el contingut de la Llei de la Memòria Històrica. En aquest sentit, l'historiador Borja de Riquer va advertir que el text que es desprèn del projecte de llei presentat pel govern en 2006 neix d'un "fals plantejament" perquè "manté el tracte discriminatori del franquisme" respecte dels vençuts en la Guerra Civil. "Sorprèn com gent que es diu demòcrata crea que més val no remoure el passat", va indicar Borja de Riquer, que va advertir que qui diu això "dóna per bons els arguments jurídics del franquisme". Es tracta de "tancar per imperatiu ètic" la discussió de la Llei de Memòria Històrica, segons el cineasta Pere Portabella, que va exigir als diputats del Congrés "que es comportin com ciutadans". "Volem passar pàgina, però no arrencar-la", va concloure l'escriptora Rosa Regás.

http://www.europapress.és/notícia.aspx?cod=20070919172554&ch=66