Salvador López Arnal

Extret de Rebelion text original en castellà.

Com ès sabut, a Catalunya governa una coal·lició de partits formada pel PSC (PSOE), ERC, ICV i EUiA. Es presenten, es presentaren, davant la ciutadanía a les darreres eleccions abanderant la formació d’un govern nacionalista i d’esquerres, que pretenía superar la fase insistentment identitaria, reconegueren, del primer govern tripartit. 

Molts ciutadans i ciutadanes, qui signa entre d’altres, va votar a partits que formen part del govern per què, asseguraren i insistiren, aquesta vegada anaven de devó, es tractava de generar un gir social de 180 graus en la trajectoria política del govern català. El tema social havía d’estar al lloc de comandament, es va dir i es va repetir.

La conselleria d’educació de l’actual govern està a les mans del PSC. Va estar abans, al primer govern, menys els últims messos, a les mans d’ERC, i durant dues dècades ha estat a les mans de CDC i Unió Democràtica, especialment a les mans d’UDC, llarga etapa en què l’escola privada concertada fou tractada amb l’ampla generositat que caracteriza als governs de centre dreta en aquests i d’altres àmbits afins.

El conseller d’Educació es el senyor Maragall, germà de l’anterior president de la Generalitat. La carrera política del conseller ha estat, si no vaig equivocat, interna al Partit, situànt-se i protegin-se molt bè a les lluites de les diverses tendències, i centrada bàsicament en assumptes de gestió municipal, especialment durant l'época en què el seu germà fou batlle de Barcelona. No se l`hi coneixen (no conec almenys) interessos, preocupacions ni publicacions a l’àmbit de l’ensenyament, però la quota entre els partits del govern, la distribució de poder i, segurament, el desig de tocar mès poder alçaren al senyor Maragall a la conselleria d’Educació.

Es sap el que va passar amb el projecte de bases de la llei catalana d’educació. Va originar la movilització ciutadana mès important (i mès bonica) que se’n recorda en la historia recent de Catalunya. Entre d’altres coses, el projecte pretenía deixar la porta oberta per a la privatizació de la gestió educativa. El president José Montilla es va reafirmà als mitjans de comunicació en la defensa del caràcter públic de l’ensenyament preuniversitari a Catalunya (afirmació certament estranya, doncs en aquests moments cursen estudis a l’escola privada i privada concertada un 50% de l’alumnat català) i sembla, per altra banda, que el projecte de llei de Bases presentat al Parlament català rectifica en aquest punt i es compromet a no transitar pel camí d’una major privatizació.

Però tot indica que pel conseller no n’hi ha prou amb aquesta marxa enrera. La seva conselleria haurá volgut racionalitzar (es a dir, reduir) la despesa pública en ensenyament i ha pensat que no calía apuntar a gastos extraordinaris originats per trovades insustancials, a càrrecs de confiança que son, básicament, premis polítics, a sous de gestors i consellers que superen tota xifra raonable, i què el millor era començar pel que tenía menys força, suprimir el costat mès feble del poliedre: els estudis de batxillerat nocturn en l’ensenyament públic catalana (ignoro si aquesta supresió inclou a la privada concertada, ara i en el futur) assenyalant la possibilitat de seguir aquests estudis on-line, vía informática. La raó al·legada es la baixa inscripció en estudis de batxillerat nocturn, encara menor en aquests últims anys, deguda a la contradictorietat de les jornadas laborals i els horaris d’estudis.

Es obvi que a qualsevol conseller amb espèrit socialista se l’hi hagués ocurregut inmediatament preguntar-se pels motius d’aquesta contraposició. Per què els alumnes de nocturn (cal explicitar el seu origen social?) tenen tantes dificultats per a seguir els seus estudis mentres treballen? Que la cosa no es una festa es coneguda per tots aquells que hem estat professors de nocturn durant anys i aquells que al seu día continuem estudiant en aquesta franja horaria, però, paradoxa de paradoxes, quan en el meu cas, per exemple, vaig començar a treballar el 1968 en una empresa privada als 14 anys, en plena temporada franquista, les empreses teníen obligació de facilitar als seu treballadors l’asistència a estudis noctorns de batxillerat.

Ara no, el conseller ni s’ho ha plantejat subjectar els plans incontrolables de l’empresariat. Ells manen i fan de la seva capa una saia, i si volen un vestit complert. Canvien horaris, torns, allarguen la jornada, obliguen a realitzar hores extraordinàries, fan el que volen , sense que l’estudiant treballador pugui dir aquesta vocació es meva, amb les conseqüències que poden imaginar-se: devant els murs socials, cada vegada en increment accel·lerat. El què no ès possible no es possible i ja està. En definitiva, per a què estudiar clàssiquess com, magisteri o fisioterapia si desprès tampoc trobem treball o ens paguen els 1.000 euros de rigor i sense fer cap esforç educatiu ja arribem als 800 o 900, o, si ens apuren, treballant a preu fet, superem els 1.200?

Es molt possible que al conseller no l´hi importi massa la pèrduda d’oportunitats d'aquests estudiants, que a la seva categoría d’igualtat aixó no registri. Recordareu l’anècdota, certament significativa: al visitar un institut d’ensenyament mitjà de Barcelona, l’honorable conseller, fa pocs mesos, va aconsellar a uns alumnes de 4rt d’ESO, d’orígens socials no afortunats i orígens Geogràfics distants, que no perdessin el temps amb estudis de batxillerat i es dediquessin a cicles formatius de grau mitjà, a coses pràctiques, útils en definitiva. No cal dir que aquest consell mai ho haurien donat en aquests mateixos tèrmes ni similars si el conseller hagués visitat les aules de col·legis concertats com privats , o estigués parlant amb un estudiant jove del seu entorn familiar.

Quins serán els efectos de la mesura si la movilització ciudadana no ho impideix? Què molts estudiants abandonen, per què no es fàcil a certes edats continuar estudis vía telemàtica, i per què, a mès a mès, durant temps, des de qualsevol perspectiva pedagògica, s’hi ha insistit, amb raó i raons, de la importancia dels estudis presencials i de l’arista de sociabilitat que aquests estudis representen.

Els alumnes que no deixin els estudis potser poden fer un cicle de grau mitjà, estudiar, anys mès tard, la prova d’accès als cicles de grau superior (prova no trivial, gens fàcil de superar) o esperar als 25 anys per a intentar entrar a la Universitat per altres víes. Poca pèrduda, pensarán alguns: son estudiants sense possibilitats, alguns d’ells sòn d’expedient mediocre o regular, son pocs, que s’hi informatitzin, i a lo millor, es dirá, en última instància, què s’hi insertin laboralment i ja está. Mà d’obra jove, com els seus pares i familiars, què ja trobarà la seva qualificació.

Però no ès el cas, n’hi ha pèrduda i molta. La regressió que representa la mesura es obvia i la contraposició entre el caràcter d’aquesta mesura (que difícilment haguès gossat a posar en marxa un govern de centre dreta a Catalunya) i qualsevol ideari socialista, socialdemòcrata o mínimament d’esquerres es de llibre.

Caldrà, doncs, que movilitzar-se i amb urgència. La mesura, obsèrvis la nocturnitat, fou comunicada vía telefònica per un secretàri o secretària del departament fa una semana (finals d’abril) a la direcció i jefatura d’estudis dels instituts de Catalunya. A la lluita, aquesta vegada sí, podem trobara-rnos estudiants, sindicats, professors, partits que siguin realment d’esquerres, i la ciutadanía en general, especialment els sectors menys afavorits. Hem d’acceptar una mesura d’aquest caire? No provocaràn una responsable crisi de govern ICV o EUiA per una agresió d’aquestes característiques? Hem de empasar-nos tambè això? No tenen res dir les alcaldies de poblacions afectades directament com Santa Coloma de Gramenet, Badalona u l'Hospitalet, per exemple?

Alguns sindicats d’ensenyament del professorat, i tambè estudiantils, s’hi han posat ja en peu de resistència. La crida subscrita per USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i CGT –obsèrvis la no presència, assumida i desitjada, de CC.OO ni d’UGT, esperem la seva recitifcació!!- es la següent:

"Davant la decissió de suprimir els estudis nocturns de Batxillerat per part del Departament d’educació, els sindicats sota signants convoquenn al professorat a manifestar la nostra oposició a aquesta mesura regressiva i a impedir aquesta nova agresisó contra l’ensenyament públic…"

El text finalitza amb la recomanació de que, tot esperant veure com evol·luciona la situació i tot pensant en la possibilitat de rectificació (forçada ès clar) de la conselleria d’educació en els seus sinistres i regressius plans, els centres obrin la preinscripció a primer de batxillerat nocturn del proper curs, tanmateix animant a tot el professorat a participar a la vaga i concentracions convocades, donc, es trcata d’un nou atac a l’ensenyament públic (1)

No es retòrica, no son paraules buïdes. Es veritablement un nou atac planificat, amb traidoría i nocturnitat, per cervells que transiten en despatxos d’institucions d’un govern que dit d’esquerres i que es va presentar devant la ciutadanía com a defensor dels drets socials de la ciutadanía i partidari de la seva ampliació. Mai tants van mentir tant.

Com a tantes d’altres ocassions, la millor forma de dir es fer. Fem, doncs, el que calgui per a mostrar clarament que el seu inconscient neoliberal tè devant la pulsió política i moral de gents no lliurades als designis d’una burocràcia, de la què molts dels seus membres tal vegada no han trepitjat mai un aula de batxiller des de els seus estudis preuniversitaris, què, no cal dir-ho, no tingueren que realitzar en horari nocturn. La seva ànima, como diría Platón, está feta d’or, no d’argent ni molt menys de bronze, como la dels estudiants treballadors.