La Comissió de la Dignitat, entitat creada l'any 2002 per a la recuperació i repatriació dels milions de documents d'època republicana segrestats i emmagatzemats a Salamanca a partir de 1939, vol expressar la seva consternació davant els fets produïts el dia 19 de juny a la ciutat de Salamanca. Com ja hem expressat en darreres ocasions, no entenem quina mena d'aixopluc legal ni explicació lògica pot tenir la celebració d'una reunió del Patronato del Centro de la Memoria Histórica de Salamanca en relació amb la tasca de retornar a Catalunya els seus documents. Amb la Llei del Retorn a la mà (aprovada el novembre de 2005) no hi ha cap justificació possible per deixar en mans d'una nova reunió d'aquest patronat una decisió posterior o una confirmació del que mana la Llei, la qual cosa només pot donar peu a nous episodis de turbulència i controvèrsia gratuïta promogudes per grups polítics nostàlgics d'altres èpoques i que en res han mostrat una capacitat per posar-se en sintonia amb els nous temps ni amb els comportaments exiglibles als qui compartim l'esperit de la democràcia i la reparació històrica. Allargar aquest malson és simplement donar corda el seu intent de donar continuïtat a l'odi i als crims que van caracteritzar el franquisme.

Dir, com ho ha fet el ministre Molina, que s'hauran de mirar els documents "un per un", és una afirmació inacceptable i una mostra de desconcideració als tècnics catalans que han fet l'inventari en una operació en què el seu ministeri  no els va donar la més mínima facilitat. És des de l'octubre del 2006 que el ministeri hauria d'haver apuntat les qüestions que hi trobava. Si hagués estat així, avui estarien aclarits i els documents retornats. Aquestes afirmacions no fan altra cosa que intentar justificar que no ha fet res.

El que esperem i exigim, perquè estem parlant del compliment d'una Llei, és que a partir de la propera reunió de la Comissió Ministeri -Generalitat s'engegui el procés, que sigui eficient i ràpid Que finalment els tècnics de la Generalitat tinguin accés d'una vegada als fons de l'arxiu on puguin acabar de localitzar documents que encara es desconeguin com ara el fons de la biblioteca de Rovira i Virgili, i es faci sense perdre temps el retorn progressiu del documents a Catalunya, per tal que la Generalitat els pugui  restituir als legítims propietaris.

Secretariat. Comissió de la Dignitat. Barcelona i València. 20 de junt 2008, 13.30 hores. Contacte:  625370661.

 Salvador López Arnal

Extret de Rebelion text original en castellà.

Com ès sabut, a Catalunya governa una coal·lició de partits formada pel PSC (PSOE), ERC, ICV i EUiA. Es presenten, es presentaren, davant la ciutadanía a les darreres eleccions abanderant la formació d’un govern nacionalista i d’esquerres, que pretenía superar la fase insistentment identitaria, reconegueren, del primer govern tripartit. 

Molts ciutadans i ciutadanes, qui signa entre d’altres, va votar a partits que formen part del govern per què, asseguraren i insistiren, aquesta vegada anaven de devó, es tractava de generar un gir social de 180 graus en la trajectoria política del govern català. El tema social havía d’estar al lloc de comandament, es va dir i es va repetir.

La conselleria d’educació de l’actual govern està a les mans del PSC. Va estar abans, al primer govern, menys els últims messos, a les mans d’ERC, i durant dues dècades ha estat a les mans de CDC i Unió Democràtica, especialment a les mans d’UDC, llarga etapa en què l’escola privada concertada fou tractada amb l’ampla generositat que caracteriza als governs de centre dreta en aquests i d’altres àmbits afins.

El conseller d’Educació es el senyor Maragall, germà de l’anterior president de la Generalitat. La carrera política del conseller ha estat, si no vaig equivocat, interna al Partit, situànt-se i protegin-se molt bè a les lluites de les diverses tendències, i centrada bàsicament en assumptes de gestió municipal, especialment durant l'época en què el seu germà fou batlle de Barcelona. No se l`hi coneixen (no conec almenys) interessos, preocupacions ni publicacions a l’àmbit de l’ensenyament, però la quota entre els partits del govern, la distribució de poder i, segurament, el desig de tocar mès poder alçaren al senyor Maragall a la conselleria d’Educació.

Extret de Kaos en la Red

Una norantena de persones han escoltat els diversos manifestos de solidaritat que han conclòs amb l'encesa d'una bandera espanyola gegant que ha estat presenciada per centenars de persones que passaven pels voltants.

Cremada d'una bandera espanyola gegant a la concentració de solidaritat amb en Franki (UB)

En el marc de les nombroses mostres de solidaritat que s'estan realitzant arreu dels Països Catalans, aquest migdia el suport a en Franki s'ha fet palès a la UB.

Una norantena de persones han escoltat els diversos manifestos de solidaritat que han conclòs amb l'encesa d'una bandera espanyola gegant que ha estat presenciada per centenars de persones que passaven pels voltants.

Des de la Facultat de Geografia i Història us convidem a extendre i a incrementar les mostres de solidaritat amb en Franki arreu del país, fins aconseguir la seva sortida de presó.

DEFENSAR LA TERRA NO ÉS CAP DELICTE,
LLIBERTAT FRANKI DE TERRASSA!