Comunicat de Premsa.
Després de gairebé dos anys de lluita per fer efectiu el dret a l'habitatge vam constatar que vivim un canvi d'etapa que realment és un canvi d'estafa: de l'engany del "mai s'acaba" i de considerar l'habitatge un bé d'inversió eternament rendible, vam passar a l'engany electoralista perpetrat pels partits polítics que, al·ludint ara al dret a l'habitatge, no fan més que ajudar amb finançament públic als beneficiaris del boom immobiliari que han estat els responsables del problema.

Exemples d'aquest engany massiu són “amidades” com denominar renda bàsica d'emancipació a les ajudes de 210 euros, o com el denominar habitatge públic tant a estocs sobrants que no pot vendre el sector privat com a promocions futures que no es destinaran a lloguer social sinó a engrossir el lliure mercat.

Per això tornem a convocar a la ciutadania el 1 de Març, just enmig de la desvergonyida subhasta de promeses electorals. Aquest dia traurem de nou al carrer les nostres reivindicacions.

Cadascuna de les assemblees treballa de forma autònoma en el seu propi entorn local. A més, en aquesta primera trobada estatal hem comprovat que compartim una sèrie de propostes amb les quals combatre l'especulació i l'urbanisme salvatge:

1. Moratòria en l'execució de plans urbanístics mentre aquests no siguin guiats per l'interès general, concretat aquest en una efectiva participació de la ciutadania.
2. Transparència en les dades relatives al dret d'accés a l'habitatge: cens de pisos buits, cens únic de sol·licitants d'habitatge, cens de propietaris del sòl.
3. Inversió del procés de depredació de l'espai mediambiental i del teixit social dels espais urbans.
4. Creació d'un ampli parc d'habitatge públic en lloguer social capaç de respondre a la demanda real de la població exclosa pel mercat.
Per a això, es donarà prioritat a l'ús dels pisos buits sobre el de nova construcció.
5. Despenalització de la reutilizació d'espais en desús.
6. Asunción per part de les empreses financeres de la seva responsabilitat en l'elevat i insostenible endeutament de les famílies.
7. Mesures fiscals que penalitzin efectivament l'especulació immobiliària.

El 1 de Març demostrarem que no ens deixem enganyar.

S'ha acabat el temps de les estafes.

Per un habitatge digne.

60.000 persones assisteixen a la manifestació de Barcelona.
En breu en Kaos: crònica, fotos i entrevistes a Rosa Cañadel, Emilio Cortaliparte, etc.

Prop del 100% de les escoles de primària i gairebé el 70 % dels instituts públics de Catalunya han iniciat la vaga el matí del 14 defebrer, segons informen els sindicats organitzadors, a pesar dels draconians serveis mínims imposats pel suposat govern d'esquerres (PSC-PSOE, ICV-EUiA- ERC).
BARCELONA Mès de 20.000 professors i estudiants han iniciat una manifestació en els carrers de Barcelona contra la futura llei d'educació que pretén promoure el Govern, segons ha informat la Guàrdia Urbana. Els sindicats eleven la participació a unes 60.000 persones.

La marxa ha arrencat en la plaça de la Universitat, amb destinació a la plaça de Sant Jaume, on ha finalitzat el seu recorregut. Així mateix, s'estan celebrant protestes en els carrers de Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.

La jornada d'atur s'està desenvolupant amb normalitat sense que s'hagin produït incidències destacables en els centres, segons ha informat la Conselleria d'*Educació, que destaca que el seguiment està sent "parcial" i "desigual".

 En defensa de l’ensenyament públic i de qualitat

14 DE FEBRER
VAGA I MANIFESTACIÓ
A les 12 hores, de Plaça Universitat a Plaça Sant Jaume.

No volem aquesta llei.

Rebutgem el contingut de la proposta de bases per una Llei d’Educació a Catalunya (LEC) i fem una crida al professorat i al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-se per aconseguir la seva retirada.
1. La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial de les escoles ni per la lògica del mercat, sinó per un augment seriós de la inversió, que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.
2. La Llei obre noves vies de privatització de l’educació. Promou formes de gestió privada al centres públics, que podrien passar directament a mans d’entitats vàries.
3. La Llei aposta per una desregulació de les condicions laborals del professorat. A través d’aquesta Llei, l’Administració pretén eludir la seva responsabilitat en la marxa de l’ensenyament públic, tot traspassant-la als propis centres.