Plataforma de Ciudadanos por la Rrepublica

El marc: la lluita per la III República.

Al llarg dels últims anys l'esperit republicà s'ha desenvolupat àmpliament. Les crucials jornades de 2003 i 2004 que van veure una notable recuperació de la participació de les classes populars en la lluita política contra el reaccionari govern de J.M. Aznar, van afermar aquest esperit republicà lligant-lo fermament a un programa popular i democràtic de superació del règim monàrquic, plasmat en els vuit punts que s'han constituït en patrimoni comú del moviment per la III República.

Ara bé, la transició monàrquica, al costat de la falta de ruptura democràtica amb el franquisme i l'oblit de la nostra història més recent, va tenir un efecte particularment nociu: va desactivar un potent moviment associatiu i popular que havia sorgit i s'havia desenvolupat en lluita contra el franquisme. Innombrables experiències de cooperació i unitat antifeixista, de cultura popular i treball col·lectiu, van ser arraconades; es va separar la vida en els barris, pobles i ciutats, de la lluita política, quedant limitada la participació dels ciutadans i ciutadanes a l'elecció de representants sobre la base d'un sistema electoral pervers que ha acabat per col·locar als aparells dels principals partits sota el control de grups mafiosos i d'especuladors.

Per això avui, encara que la lluita republicana adquireix cada vegada mes força i són comunes fins i tot les preses de posició per la III República d'entitats i institucions, milions de ciutadans veuen impossible intervenir en els assumptes que els afecten i romanen per això al marge de la política. És irreversible aquesta situació? No, de fet, encara que la frustració de milers de ciutadans d'esquerra i progressistes segueix provocant un increment constant de l'abstenció política i electoral, en els passats comicis municipals i autonòmics va haver un bon nombre de candidatures populars que van assolir fer-se un buit en el panorama electoral i que són reflex d'una sana preocupació col·lectiva per recuperar l'entramat associatiu, anul·lat en la transició.