L'Entesa de Catalunya per a la República (ECpR)
A la Declaració de Principis, manifestàvem que un dels eixos de la nostra activitat és la recuperació de la Memòria Històrica i Democràtica i els valors republicans. Per tant, per nosaltres, “El Deure de Memòria” està íntimament lligat a la lluita per la República, la III República. Els Pactes de la Moncloa –que estructuraren la “transició”- i les seves lleis d’amnistia, varen significar donar carta de demòcrates a tots els franquistes, botxins i corifeus, i a una monarquia instaurada per Franco, qui va anomenar a Juan Carlos de Borbón com el seu successor, després de jurar els “Principis Fundamentals del Moviment Nacional”. Tot això sota la direcció i el tutoratge dels Estats Units i els seus serveis d’espionatge1 i d’altres potències com Alemanya, que finançaren l’operació per limitar la sobirania i la independència del nostre país. Així, la reaccionària monarquia borbònica es va convertir en clau de volta de si mateixa.
El Projecte de Llei, de infumable nom i contingut, presentat pel govern el passat 13 de desembre de 2006 al Congrés dels Diputats, rebutjat pel conjunt d’entitats memorialistes, equips jurídics internacionals i dos grups parlamentaris d’esquerres. Com no podia ser d’altra forma, la dreta neofranquista, la jerarquia eclesiàstica i la resta dels poders fàctics s’oposaren frontalment a la mateixa, precisament, amb els pactes de la “transició” a la mà, sabent que una llei justa seria posar en perill tota l’estructura i privilegis adquirits a l’anomenada “transició”.
En aquest context, estem assistint, des de principis d’any, a un ball de confusions interessades, amb retrocessos en plantejaments polítics d’alguna esquerra, manifestacions jurídiques d’escassa entitat i promeses i plantejaments increïbles, manifestos de diversos àmbits2 ,... La intencionalitat d’aquesta maniobra és clara, el debilitament i divisió del moviment per a la recuperació de la memòria històrica i democràtica i treure endavant, sigui com sigui, una “llei de la memòria” de baix contingut democràtic propera a una llei de “punt i final”. Segons el nostre criteri, una Llei que respecti el “Deure de Memòria”, ha de partir i basar-se en els punts i apartats3 següents:
1. La Recuperació de la Memòria Històrica és una peça clau de l’Estat de Dret. És a dir, abasta els poders Executiu, Legislatiu i Judicial, i una Prefectura de l’Estat pròpia. Així ha estat a països del nostre entorn com França i Alemanya, sotmesos a règims nazi-feixistes com l’espanyol. I significa una acció continuada, actualitzada i pedagògica per a les generacions actuals i futures. 2. L’aixecament militar feixista contra el Govern legal i constitucional de la IIª República i els subsegüents 40 anys de dictadura, la qual de manera sistemàtica i planificada, ha practicat crims de lesa humanitat i ha conculcat els drets humans, significa que tota llei ha de contemplar, com a mínim i sota el recolzament de la legislació internacional:
- El reconeixement i actualitat de la legalitat republicana. - La il•legalitat del cop militar feixista i la seva condemna. La il•legalitat de la dictadura feixista i la seva condemna. - La il•legalitat de tot l’aparell repressiu militar o civil i l’entramat jurídic feixista i la seva condemna. - El reconeixement de totes les víctimes, a l’estat espanyol o a l’exili. La seva rehabilitació jurídica, econòmica i moral. - La rehabilitació de totes les persones perseguides i repressaliades per la dictadura, directa o indirectament pels seus aliats feixistes. - Restitució dels bens personals i institucions confiscats per la dictadura. - La retirada dels símbols franquistes o la seva reconversió en símbols de la resistència antifeixista. - La ratificació per part de l’Estat de tots els tractats internacionals referits als drets humans i crims de lesa humanitat. - La il•legalització de qualsevol entitat o partit polític de caràcter feixista o que exalti la dictadura i/o la figura de Franco.
Saludem el gran treball de totes les entitats memorialistes en lluita que, des de el pluralisme, lluiten pel “Deure de Memòria” i una Llei basada en LA VERITAT, LA JUSTÍCIA I LA REPARACIÓ. La ECpR, sense cap mena de reserves ni condicions ens unim a aquesta justa reivindicació.
¡¡VISCA LA REPÚBLICA!!
1 Veure Joan Garcés: “Soberanos e Intervenidos”, Madrid “SigloXXI”, 1996. 2 Ens referim, està clar, als de “millor una mala llei a que no hi hagi llei”. En cap cas ens referim a altres manifests i comunicats que compartim íntegrament. 3 Són criteris que resumeixen la diversitat de víctimes i lluitadors.
Escrit per La Plataforma divendres, 16 de març de 2007. Extractes
En l'econòmic, com ja hem dit moltes vegades, la política dels governs del PP i la de, els del PSOE, no es diferencien pràcticament en no-res, És la mateixa política neoliberal, imposada per la UE, i de globalització amb les seves seqüeles de treball precari, d'augment de l'atur, de deslocalització d'empreses (Delphi poguès ser el cas més actual), retallada de les conquestes socials en matèria d'ensenyament, sanitat, deterioració del medi ambient, etc., etc. Enfront del triomfalisme del Govern, sobre el ple “desenvolupament de l'economia a Espanya”, de l'increment del PIB per sobre de la mitjana europea, la veritat és que SI, hi ha grans, enormes, desmesurats beneficis, però per a la banca, telefònica, el Cort Anglès, i altres embulls, i tot el contrari per a les capes populars, començant per la clase treballadora i dintre d'ella, els joves i les dones. Ja és oficial, per fi ho ha reconegut la ministra de la cosa, que a Espanya es construïxen més habitatges que a Alemanya, França i Anglaterra junts, unes 800.000 a l'any.
Escrit per La Plataforma dijous, 14 de desembre de 2006. INFORME DE ICSA MADRID. La classe alta dels directors generals espanyols percep a l'any 235.407 euros. Una elit que representa a només el 10% de tots els directius, ja que el salari mig global és de 173.148 euros, segons un informe de la consultora de recursos humans ICSA i el portal laboris.net.
Escrit per La Plataforma dilluns, 11 de desembre de 2006.
Nelson Sandoval Díaz / EFA. Pres de 20 Minuts El militar colpista, que va regir les destinacions de Xile durant 17 anys, va estampar la seva personalitat en frases que no van passar desapercebudes. Aquí pots llegir algunes de les més famoses. Les declaracions d'Augusto Pinochet, pronunciades en entrevistes i discursos, ho retraten millor que qualsevol descripció de tercers. Pinochet només va plorar en públic una vegada, el 10 de març de 1998, quan es va acomiadar de l'Exèrcit, en un fort contrast amb les seves primeres intervencions públiques des que en 1973 va encapçalar el cruent cop que va enderrocar a Salvador Allende.
Escrit per La Plataforma dimecres, 15 de novembre de 2006 Recollit de ACME "Bolonia" no és només aquesta assignatura en la qual no hauríem de fer examen a final de curs. Encara que pràcticament aquesta és l'única informació que ens arriba, "Bolonia" és moltíssim més. El nomenat Procés de Bolonia és l'intent de la Unió Europea per crear un sistema d'educació superior homogeni en els països pertanyents a aquesta Unió. El procés comença amb les Declaracions de la Sorbona en 1998 i de Bolonia en 1999 amb la intenció de "fomentar la mobilitat i la empleabilitat dels ciutadans i el desenvolupament global del nostre continent". I en l'actualitat es concreta en tot un seguit de grans canvis en el funcionament de la universitat que es volen engegar abans de 2010. Però, en què consisteixen exactament aquests canvis? quines conseqüències poden portar amb si per als i les estudiantes?
Nom Trametre a un amic
Subscribe Unsubscribe
