Comencem dient que esser dona es en si mateix un problema, recordem aquella frase que em va agradar molt, com esser dona i no morir en l’intent, crec que es realment difícil el assumir-nos com a dones, lliures, independents, treballadores i lluitadores per un món millor.

Comencem recordant la frase de Simone de Beauvoir, “La dona no neix, sinó que es fa” a mi sempre ha estat meravellosa aquesta afirmació, dita així d'una manera tan abrupta, però cal entendre el que vol dir aquesta escriptora que tant impacte va tenir en varies generacions.

No naixem tots iguals, es evident, un cos de dona no es el mateix que el de l'home té d'altres atributs i ací resideix l'encant de la diferencia, però a partir del naixement la construcció de la dona i de l'home en dos ents diferents comença, a la dona se la prepara per a esser mare, esposa submisa, se la prepara per a donar la vida, a l'home se'l prepara para donar la mort, cal que sigui guerrer, estar preparat per a defendre la seva pàtria, la seva llar i els interessos dels que es beneficien amb les guerres.

A la nena se la vesteix de rosa, se li donen nines, i la seva mama, quan té temps, li ensenya a donar-li el biberó a la seva joguina, un nen no farà axó i si se li ocorre tot el món mostrarà estranyesa, si la dolça nena plora se la consolarà, es natural, al nen se li dirà que un home no plora, no se sap per què al cap i a la fi es tenen els mateixos lacrimals, però esta mal vist.

Així els dos sexos creixen tot sabent molt bé quines seràn les funcions que la societat els hi atribueix, esser mare es natural per a la dona, el que ja no es tan natural es que aquesta funció de la que depèn que la espècie es perpetuï, degeneri en una esclavitud.

Hi han escriptors que estimen que aquesta esclavitud de la dona no existí sempre, hi havia un temps, diuen, en que la dona i l'home gaudiren dels mateixos drets i del mateix estatut de persones lliures i felices. També opinen que a aquest temps se li va anomenar la Edat d'Or, i que al fons del nostre inconscient col•lectiu, sempre l'enyorarem, tant els homes como les dones.

El per què acabà aquesta època pot estar lligat a l' aparició de la propietat privada, l'agricultura duia amb ella la propietat de terres i collites, axó atreia als que volien apoderar-se d’aquestes riqueses. La dona plantava, se’n encarregava de la terra i dels fills, l'home procurava defendre com podía el que considerava que era la seva propietat, i així la dona també va passar a esser la propietat de l'home,  como els fills, i així ha continuat fins ara i la societat ha generat tota mena de mecanismes per a què així sigui.

A axó se li anomena la societat patriarcal on els homes tenien tot el poder sobre les seves dones i els seus fills, fins i tot el dret de vida i de mort, aquest dret ha arribat fins aquests temps. Per a aval•lar aquest desig de l'home de apropiar-se la dona i els fills es varen crear els deus, els deus masculins, naturalment, en temps prehistòrics existia la deesa mare, representava la terra i els seus fruits, encarnava la fertilitat,  però fou substituïda pel panteó de deus guerrers, les deesses també continuaren existint durant alguns mil•lennis, però quedaren relegades al paper de esposes, amants, i de mares de els fills del panteó masculí. Avui en dia han desaparegut en tant que deesses, i han estat substituïdes per verges i santes diverses a la religió catòlica que per aquí ens oprimeix.

La societat patriarcal es va estendre per tot el planeta, i avui en dia està encara en ple auge. Hi han llocs on aquest esquema constitueix un verdader perill per a la vida de les dones, pensem en el problema de l'ablació, es practica a l'Àfrica, però aquí a Europa es segueix mutilant a les nenes nascudes en certes ètnies , aquesta practica bàrbara suscita poca resposta de nostra societat que se'n diu civilitzada, a vegades es castigada, però amb una mínima pena, d'altres es fa l'ull gros, es tracta de costums ancestrals i les víctimes son nenes, per que amoïnar-se i les infecciones segueixen matant gràcies a  aquesta costum que consisteix en tallar el clítoris per a evitar tot plaer i en cosir els llavis menors que el dia de la boda el marit haurà de tallar amb un matxet. L’Associació Mundial de la Salut va protestar per aquestes pràctiques a Egipte, res va canviar, les morts continuen.

En aquets temps d'integrisme, aguditzat en el temps d'eleccions, l'avortament es converteix en un dels cavalls de batalla per a que el PP, sempre ajudat per la secta, pugui guanyar una majoria que te por que se li escapoleixi un altre cop. La secta es barreja decididament en la política denunciant amb els seus crits histèrics el matrimoni unisex, el divorci accelerat, l'assignatura d'educació per a la ciutadania, a l'hora també l'avortament, es normal, l'opressió de la dona sempre ha estat un dels orígens del seu poder.

L'avortament aquí es molt restrictiu, els casos on la Llei ho permet son pocs, i encara així, l’influencia de la secta impedeix en regions com Navarra que s'apliqui, doncs bé, encara axó els hi sembla exagerat i assistim a una campanya que tendeix a fer passar per criminals a les dones que desitgen o aconsegueixen avortar i els doctors que les hi han ajudat en aquest tràngol.

Potser cal començar per parlar una mica del que fou i encara es la trista condició de la dona en la societat patriarcal que sempre la oprimí, no cal remuntar-nos a la prehistòria, n'hi haurà prou amb parlar de certs fets que a l'Espanya franquista, i també abans eren corrents.
Al segle passat encara se’n donava un cas esfereïdor, i que sembla avui en dia oblidat, afortunadament. Parlo del següent, els parts tenien lloc al domicili familiar amb l'assistència de metges o llevadores, també rere la porta hi era el pare impacient de conèixer el seu fill, parlo de les llars  burgeses que podien fer front a aquesta despesa. En molts casos el part era dramàtic, i no es comptava llavors amb la tècnica que avui existeix,  arribava el drama, o bé es salvava a la mare, sacrificant al no nat, o bé la mare moria per a  que el nadó vingués al món, doncs bé era l’home el que tenia dret de vida i mort sobre la dona, el metge li preguntava quina era la seva decisió i quasi sempre era la MATEIXA, deixar morir a la mare, l’Església així ho aconsellava, la dona ja havia complert la seva missió de donar fills i el marit ja trobaria un altre per a  consolar-li i seguir parin. Poc importava que el recent nascut, privat de la seva mare acabes morin també.

Continuem explcant coses, històries de dones  que  cal conèixer. He vist que moltes persones s'estranyen de que en temps no tan llunyans que les dones donessin el pit als seus nadons durant anys, fins a gairebé quatre quan l'ocasió es presentava, i a vegades es valora como un excés d'amor maternal, pot que sigui aquesta l'explicació, però no en tots els casos, n'hi ha d'altre, el donar pit era conegut com a mètode de contracepció, mentre la mare tenia llet estava protegida de l'embaràs, no era un mètode molt segur però al menys era una esperança.

Amb els homes no podien comptar per a  protegir-se dels embarassos repetitius als que estaven esposades, dones de dues generacions seguides m'han dit el mateix, que al demanar als seus marits que prenguessin precauciones, la resposta era sempre la mateixa, Deu ho prohibia i les y deien de posar-se en mans del seu confessor per a  convèncer-les de fer el seu deure, axó no treu que ells tinguessin les seves amants, amb les que a lo millor prenien precaucions, i comentaven als seus cercles que mentre les seves dones se'n encarregaven dels seus fills ells eren lliures de viure com volguessin, amb la benedicció del confessor, suposo.

Extret de Rebelión

 Edwin Krales    • • •   13/04/08 

"L'escriptor George Orwell tenía tota la raó quan digué que la guerra civil espanyola era una guerra de classes. L’Espanya democràtica oferia una promesa de millor vida als seus ciutadans. El govern republicà promulgà la reforma agrària, redistribuint les hisendes feudals en seccions més petites i atorgant-les als camperols empobrits. Els republicans iniciaren l'educació laica i gratuïta. La seguretat social es convertí en una prioritat nacional. L’Espanya feixista, per altra banda, oferia privilegis als propietaris de les terres i als capitalistes urbans, prometent el retorn a l'statu quo pre-republicà, "els bons vells temps" quan la gent treballadora era posada al seu lloc."

 "Aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo"
La Vida de la Raó, George Santayana

Com a part de la meva educació, em varen ensenyar que els homes i dones que lluitaren contra els feixistes a la Guerra Civil espanyola eren gegants. Recordo que, de petit, em varen dir en tons reverencials mentre menjava al restaurant Ratner en el Lower East Side de Nova York, que una persona que acabava de conèixer havia lluitat a Espanya amb la Brigada Abraham Lincoln. Els meus pares, que eren membres del Partit Comunista durant la guerra civil, no varen poder allistar-se a la Brigada perquè tenien al seu càrrec a persones dependents. El Partit Comunista, com a intermediari de voluntaris, prohibia a qualsevol persona amb dependents que anés a lluitar a Espanya. M'agrada pensar que hagueren anat si s'ho haguessin permés. Quan em vaig fer gran, també m'ensenyaren sobre els "bastards", principalment capitalistes, que donaren suport a Franco durant la revolució feixista en contra dels republicans d'esquerres democràticament elegits.

Davant la Concessió de la Creu de Sant Jordi a diferents personalidadesy entitats, per la seva labor social,  cívica i democràtica, volem expressar el nostre reconeixement, per la concessió de la més alta distinció de la Generalitat de Catalunya a:
• L`ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER AL LLIBERTAT A CATALUNYA, la labor incansable del qual per la recuperació de la memòria històrica i democràtica, des de fa moltíssims anys, és un exemple per a les entitats memoirialistas de Catalunya. El monument als afusellats del camp de la Bota, és un mágnifico exponent de la seva labor basada en els principis de Veritat, Justícia i Reparació.
 • A JORDI PETIT i EMPAR MOLINER, per la seva lluita durant la dictadura feixista i el combat per la llibertat d'orientació sexual i de gènere i els drets fonamentals de les dones.
• A JAUME SOBREQUÉS, per la seva trajectòria personal i la seva labor al capdavant del Museu d'Història de Catalunya, obert a la recuperació de la els valors històrics nacionals i a la lluita contra la dictadura.

Tots els quals lluitem i lluitarem pel Deure de Memòria i els drets fonamentals democràtics, ens sentim orgullosos.

La CMHDC

La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, després de la publicació de la “Llei 52/07 de 26 de desembre de la Memòria Històrica”, entén que aquesta polèmica llei no ha recollit els punts fonamentals que havíem proposat des del punt de vista de les normes internacionals, els drets humans i la pròpia legislació espanyola, tals com: la condemna de l'aixecament militar contra la República legalment constituïda; la il•legalització de la dictadura feixista del General Franco; la nul•litat de les sentències dictades pels tribunals repressius; la reparació adequada a totes les mates de la repressió franquista; etc. pel motiu de la qual som especialment critico amb la mateixa. Això no obstant, perquè aquesta Plataforma, amb visió de futur, consideri la anomenada Llei de la Memòria Històrica, com punt de partida i en conseqüència ens esforçem a continuar lluitant per a aconseguir els tres puntals de la nostra reivindicació: la Veritat, la Justícia, i la Reparació, per a tots aquells que van donar la seva vida i el millor de la seva joventut en la defensa dels principis democràtics i els valors de la Segona República. 
Per tant, proposem:

1. Donar suport a totes les iniciatives que sorgeixin de les entitats i/o associacions, a fi de recuperar la Memòria Històrica Democràtica, sensibilitzant a la societat per a exercir el seu dret a saber la veritat de la recent Història del seu país; conèixer els valors pels quals van lluitar els seus progenitors; honrar a les mates del terrorisme feixista, com ho han fet els països del nostre entorn; recuperar els béns que li van ser confiscats injustament; dignificar les nostres ciutats, pobles i llogarets, retirant de les seves places i carrers els símbols franquistes; retornar als legítims representants de les nacionalitats històriques els documents que li van ser robats pels vencedors de la contesa civil (incivil); i qualsevol altra activitat relacionada amb el tema que tractem
2. La formació d'un seminari en el marc del Col•legi d'Advocats de Barcelona (superant l'etapa de debat polític durant la tramitació de la Llei), amb l'objectiu concret de realitzar un estudi tècnic-jurídic de la Llei 52/07 de 26 de desembre; incorporant al mateix a especialistes en D. Internacional, en D. Penal, en D. Constitucional, en D. Administratiu, i d'aquesta forma poder oferir un assessorament complet a jutges, fiscals, forenses, antropòlegs, advocats, mates i familiars, de manera que puguin procedir i realitzar les accions legals oportunes davant els tribunals de justícia espanyols i internacionals.
3. Col•laborar tècnicament amb totes aquelles activitats que tinguin com objectiu fonamental la recuperació de la memòria: dels assassinats i enterrats en fosses comunes; dels immolats per la llibertat i per la República; dels guerrillers que van continuar lluitant per aquests valors; dels militars que van defensar i van ser fidels a la República; dels quals van sofrir anys de presó per defensar les seves idees; dels obrers, cures, advocats, membres de la judicatura, intel•lectuals, estudiantes i ciutadans que per la seva orientació sexual i de gènere, que van lluitar contra la dictadura franquista i van reivindicar els drets humans en difícils circumstància. Per la brutal repressió; de tots aquells que van sofrir d'alguna forma qualsevol tipus de coacció, judici i persecució per defensar els ideals democràtics; dels immolats en els camps d'exterminis nazi.
4.  Fomentar la unitat del moviment memorialista a nivell estatal, de manera que actuem de forma coordinada davant l'administració i davant els tribunals.
5. Aconseguir la justa representació de la Mesa de Catalunya, pels mèrits arribats a en la seva lluita i sensibilització de la societat catalana, en el Memorial Democràtic.

Per la Taula de Catalunya de la Memòria Històrica

Article publicat per Associació per a la Promoció del Transport Públic.
C. Clot 86, entresol C. 08018 Barcelona
Telèfons 93 244 49 70 y 93 270 08 62
Fax 93 531 05 67
Mail Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la

(AVE Caesar, morituri te salutant)
 ELS PROBLEMES CONTINUEN. El primer AVE porta els viatgers de Barcelona a Madrid 8 minuts abans de l’horari previst mentre Rodalies acumula retards de més de 25 minuts a la C2
 LES RODALIES CONTINUEN HIPOTECADES, AMB MENYS VIES PER L’AVE. Repeteixen els errors a la construcció de l’AVE a Girona
 SENSE PLA, LES RODALIES NO TENEN FUTUR. Avui és un dia de celebracions només per alguns; però la majoria de ciutadans encara no tenim el Pla de Rodalies ni coneixem quin serà el futur dels trens quotidians, especialment de regionals.
 LES TARIFES DE L’AVE SÓN ANTISOCIALS. L’AVE duplica els preus dels trens
preexistents, s’expulsen els usuaris amb menor poder adquisitiu a la carretera.

Manifest en català:

Data: Diumenge 13 d'abril a les 12:00 h.
Lloc: Pl. Sant Jaume (Barcelona)

ARA MÉS QUE MAI,
PER LA TERCERA

Avui ens concentrem tots i totes per a commemorar el dia de la proclamació de la Segona República a l'Estat espanyol, un 14 d'abril de 1931. Com cada any, aquesta és una data  emblemàtica de record i legitimitat històrica, una data important que suposà la instauració d'un règim republicà, on es van realitzar importants avanços polítics, socials i econòmics, que van beneficiar a les classes populars. Aquest període de justícia acabà truncat pel cop d'estat feixista perpetrat per Franco com a portaveu de les classes privilegiades i la jerarquia de l'Església catòlica, les quals no volien renunciar ni als seus beneficis ni prebendes.

Aquest any 2008, recollim la legitimitat d'una República que va desenvolupar la vida pública i la justícia social com cap altre règim de l'Estat espanyol, alhora, volem reivindicar la Tercera República, ja que serà l'única fórmula possible per trencar definitivament amb l'herència de la dictadura feixista, perpetuada en el període conegut com la transició, i que va suposar salvaguardar els interessos polítics i econòmics de les classes privilegiades, mentre que ofereix un blindatge infranquejable per a tots el implicats franquistes en els milers d'assassinats comesos contra el nostre poble.

L'actual sistema monàrquic parlamentari, ha sacralitzat una Constitució que va suposar la renuncia a la lluita per la Tercera República, alhora que avala la decisió franquista d'escollir a dit a una monarquia que es situa per sobre de la decisió popular, ridiculitzant un dels bens més preuats de la democràcia, com és el sufragi universal: ànima i principi electoral de totes les institucions. Així doncs, aquesta monarquia hereditària, no representa la voluntat dels nostres pobles, sinó que, simbolitza el paper del dictador en la repressió feixista.

D'altra banda, aquesta Constitució no ha resolt la convivència de les diferents nacionalitats a l'Estat espanyol, ni es reconeix el dret d'autodeterminació dels pobles. Aquesta Constitució, no permet avançar en justícia social, en un Estat on les grans corporacions financeres tenen uns beneficis immorals i les classes populars, en un tant per cent elevat, tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Inclòs dintre de la seva filosofia, la Constitució ha quedat obsoleta, perquè entre d'altres raons, no es recull el paper que tenen a la societat la majoria de generacions posteriors a la seva instauració.

Per tant, es necessita un punt d'inflexió que tan sols és possible en un escenari de proclamació de la Tercera República. Una República federal, que reconegui el dret d'autodeterminació dels pobles i resolgui la convivència entre les diferents regions de l'Estat. Una República laica, on cap doctrina religiosa condicioni la vida política. Una República respectuosa amb les qüestions de gènere, que atorgui a la dona el protagonisme que li pertany en igualtat de condicions. Una República social, que permeti una veritable redistribució de la riquesa, controli al sector financer i limiti els beneficis del capital per tal que reverteixin en la societat. Una República veritablement democràtica, on la participació no es limiti a elegir a representants cada quatre anys, i s'estableixin mecanismes populars de decisions que garanteixin la participació activa dels ciutadans i ciutadanes.

L'expansió del moviment republicà a tot l'Estat és cada cop més important. Per tot això, és indispensable la participació de tots i totes a les organitzacions republicanes per tal de ben aviat poder proclamar la Tercera República.

¡¡ VISCA LA TERCERA REPÚBLICA !!

Associacions convocants: Ágora, Asociación Enrique Líster, Associació de Terrassa per la Tercera República, Associació per la República de Catalunya, Mesa Cívica pels Drets Socials de Sant Martí, Ciutadans per la República de Catalunya, Entesa de Catalunya per la República.

Les associacions republicanes que desitgin adherir-se a la convocatòria poden fer-ho escrivint un correu des de http://associaciotercerarepublica.terrassa.net

_________________________________________________________________ 

Manifiesto en castellano:

Fecha: Domingo 13 de abril a las 12:00 h.
Lugar: Pl. Sant Jaume (Barcelona)

AHORA MÁS QUE NUNCA,
A POR LA TERCERA

Hoy nos concentramos todos y todas para conmemorar el día de la proclamación de la Segunda República en el Estado Español, un 14 de abril de 1931. Como cada año, ésta es una fecha emblemática de recuerdo y de legitimidad histórica, una fecha importante que supuso la instauración de un régimen republicano, donde se realizaron avances políticos, sociales y económicos, que beneficiaron a las clases populares. Este período de justicia social acabó truncado por el golpe fascista perpetrado por Franco, como portavoz de las clases privilegiadas y de la jerarquía de la Iglesia católica, las cuales no querían renunciar a sus privilegios y prebendas.

En este año 2008, recogemos la legitimidad de una República que desarrolló la vida pública y la justicia social como ningún otro régimen habido en el Estado Español, pero al mismo tiempo queremos reivindicar la Tercera República, ya que será la única fórmula posible para romper definitivamente con la herencia de la dictadura fascista, perpetuada en el periodo conocido como la transición, que supuso salvaguardar los intereses políticos y económicos de las clases privilegiadas, mientras ofrece un blindaje infranqueable para todos los implicados franquistas en los miles de asesinatos a nuestros pueblos.

El actual sistema monárquico parlamentario, ha sacralizado una Constitución que supuso la renuncia a la lucha por la Tercera República, al tiempo de avalar la decisión franquista de elegir a dedo a una monarquía que se sitúa por encima de la decisión popular, ridiculizando con ello uno de los bienes más preciados de la democracia, como es el sufragio universal: el alma y principio electoral de todas nuestras instituciones. Así pues, esta monarquía hereditaria no presenta la voluntad de nuestro pueblo, sino que simboliza el papel del dictador en la represión fascista.

De otra parte, esta constitución no ha resuelto el encaje de las distintas naciones en el Estado Español, ni se reconoce el derecho de autodeterminación de los pueblos. Esta Constitución, no permite avanzar en justicia social, en un Estado donde las grandes corporaciones financieras tienen unos beneficios inmorales, y las clases populares, en un tanto por ciento elevado, tienen dificultades para llegar a fin de mes. Incluso dentro de su filosofía, esta Constitución ha quedado obsoleta, porque entre otras muchas cosas, no recoge en ella el papel que tiene en la sociedad la mayoría de generaciones posteriores a su proclamación.

Por tanto, se necesita un punto de inflexión que sólo es posible con un escenario de proclamación de la Tercera República. Una República federal, que reconozca el derecho de autodeterminación   y que resuelva el encaje de los distintos pueblos en el Estado. Una República laica, donde ninguna doctrina religiosa condicione la vida política. Una República avanzada en las cuestiones de género, que devuelva a la mujer el protagonismo que le pertenece y el respeto en igualdad de condiciones. Una República social, que permita la verdadera redistribución de la riqueza, controle al sector financiero y limite los beneficios del capital para que reviertan en la sociedad. Una República verdaderamente democrática, donde la participación no se limite a elegir a representantes cada cuatro años, y se establezcan mecanismos de toma de decisiones que supongan la participación activa de los ciudadanos y ciudadanas.

La expansión del movimiento por la república en todo el Estado es cada vez más importante. Por todo esto es indispensable la participación de todas y todos en las organizaciones republicanas, para muy pronto poder proclamar la Tercera República.

¡¡ VIVA LA TERCERA REPÚBLICA !!

Asociaciones convocantes: Ágora, Asociación Enrique Líster, Associació de Terrassa per la Tercera República, Associació per la República de Catalunya, Mesa Cívica pels Drets Socials de Sant Martí, Ciutadans per la República de Catalunya, Entesa de Catalunya per la República.

Las asociaciones republicanas que deseen adherirse a la convocatoria pueden hacerlo escribiendo un correo desde http://associaciotercerarepublica.terrassa.net